A vegades la vida et fot uns pals, oi?. Que si et separes o se't mort la parella de tota la vida; que si t'acomiaden de la feina, .... sembla que TOT el Món s'hagi d'aturar, entristit. I potser si que ho fa, però, si es que ho arriba a fer, ja es veu que al cap de uns segón recomença a rodar tot de nou i ets TU qui, o arrenques de nou o ets l´únic que, lògicament afectat, et quedes aturat.
A la vida, a el Món, no hi ha qui el pari. Ja sap que passen coses i a vegades greus, molt greus, però segueix fluint i a uns temps de foscor, n'hi segueixen, com sempre, uns altres de llum, de vida, de floriment. Deu ser el que anomemen el "clicle de la vida".
M'hi deixo arrossegar per aquest sentiment de llum, d'anar rodant amb nova alegria, perquè també jo comparteixo la vida, ..., amb vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario