Inici
Cal anar fins a Santa Maria de Merlès,
be, concretament fins a la cruïlla de la carretera C-62, a on hi ha l’Hostal
Sant Cristòfol, qm. 21,6, (-si hi anem pujant
des de la autovia de Berga es la sortida número 90-).
En la cruïlla anem, no cap a Santa Maria
sinó en direcció contraria, per la pista asfaltada que, passant parale.la a la
Riera de Merlès, ens portarà cap al Càmping de la Riera de Merles, al cap de
8,8 qms.
En les seves explanades de un cop
passada la Riera podem deixar els cotxes.
Recorregut
Ja peu a terra,
passem el pont i retornem a la pista per la que hem vingut i anem cap a la Esquerra,
cap a Santa Maria, per espai de uns 60 metres fins vislumbrar com, a la dreta,
neix un camí que, passat un filat, s’endinsa planejant, pel mig de un bosquet i
va recorrent per sobre la pista, sentint-se la remor de l’aigua.
Es un camí, en
molts trams cercat per filats pel bestiar i sense apenes trencalls i que
intuitivament ens va portant, fins que al cap de aproximadament 1 qm., es fa
més ampli i gira cap a la dreta per fer una volta per guanyar un desnivell i
que en 500 metres més revolta cap a la esquerra i ens situa en una zona rocosa
que es l’avansala de les cases de Les Heures i de l’ermita de Sant Joan.
A partir d’aquí agafem
la pista que, per l’esquerra, va baixant fins arribar a la pista asfaltada per
la que hem vingut amb cotxe a l’alçada de El Mirador, explanada que queda a l’altra
banda de la pista.
Hem de proseguir
per la pista, en direcció cap a Santa Maria, durant uns 150 metres a on, a la Esquerra,
surt una pista de terra que agafem i que ens porta fins a un pot que travessa
la Riera, justament en la zona més erosionada, les Gorgues, amb les seves
legendes sobre bruixes i aquelarres. Val la pena dedicar-hi temps a
contemplar-ho amb calma i fins i tot , agafar un caminet a ma dreta que ens
portarà a uns gorgs i zones de bany encantadors i si volem, podem pujar fins a
l’ermita de Sant Climent, tot i que no ens ve de pas.
Tornem a la pista
de nou i continuem caminant, ara ja cap al Nord, seguint els pals i torres de
la corrent, observant els salts de la Riera, que ens va quedant a la esquerra i
arribem, al cap de 1 qm, a un trencall a ma esquerra que baixa fins al Moli de
les Heures, privat i que queda a l’altre banda de la Riera, un altre punt
encantador.
Retornem de nou a
la pista de terra principal, per continuar caminant cap a l’esquerra, cap al
Nord, passant pel trencall del Molí de Vilatarmó i seguint fins arribar al Camping
per agafar els cotxes.
Un recorregut circular
de 6,8 qms i un desnivell de 80 mts. per una zona del Lluçanes, no molt
coneguts que, si anem en època que la Riera baixi plena i no sigui a l’estiu
que hi va més gent, a ben segur que ens impressionarà.
