Des de dalt es pot apreciar com entre les terrasses, la boca de l'estació i les ganes que en teniem, la vida va retornant al asèptic, impersonal i dur solar del Passeig tot i que des de les altures també s'aprecia com a banda i banda hi ha un bon nombre de comerços tancats per no haver pogut resistir l'asedi de les llargues obres i com realment hi ha ben marcats, dos carrils a les bandes; a la esquerra el dels busos i a la dreta el dedicat al tren amb totes les seves servituds, (-ventilació, equips, sortides, escales, ascensor, etc-).
Potser degut a l'alçada, segurament, no es veu ni el sortidor d'aigua, ni els grans arbres que fan ombra, ni la marquesina de colorins d'en Borrell, ni el fi mosaic del terra, ni els elements de seguretat perquè els infants i els despistats no siguin atropellats pel bus, tot i que el que no es vegin, no vol dir inevitablement que no hi siguin, es clar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario