Persones amb fe

Cada cop que vaig al Cementiri i veig aquesta casa amb una embarcació al pati, me'n en recordo, que quant era jove, allà al carrer Carmen hi havia el Club Nàutic Sabadell i que un de les seves reivindicacions era el de  "portar el mar a Sabadell".  

Devia ser per aquell "entonces" quant, segurament, un dels socis, persona que deu ser de les que va fent les coses de mica en mica i una darrera l'altre, es devia comprar aquesta motora i posteriorment, ja que el mar encara no arribava a la nostra ciutat, va anar recopilant bidons i bidons d'aigua per poder-la fer navegar.

L'esperança es el darrer que es perd !! 

Cuidadín !!

No val a badar; que estan els temps molt sensible al tema.
Amb bici per l'acera, ben depresset i no mirant endavant, pot "perjudicar" als vianants que caminen tranquils.
Ull viu !!.

Ja ha començat !!

Les calors d'aquest hivern i el temps boig que estem patint ha provocat, primer, que bona part dels pins del Parc Catalunya s'hagin poblat de bosses d'oruges davant de la passivitat dels qui vetllen pel benestar dels ciutadans i, segon, que ja hagin explosionat i  les oruges hagin començat a desfilar pel terra, cridant la curiositat dels infants i la preocupació i urticària dels grans.

No s'hi pensa fer res, oi?

Com s'ho fan ?

L'altre dia, pal plantat mirant els peixos de l'acuari de la botiga del carrers Filadors, em varen tornar a venir al cap aquells dubtes existèncials propis d'aquestes Festes. Aquell  "pero mira como beben los peces en el rio", que sempre tant m'ha intrigat, perquè, es clar, si obren la boca per a veure, se'ls hi omplirà d'aigua, no?.

L'Arbre de Nadal

Us agrada l'arbre de Nadal del vestíbul d'entrada a aquesta comunitat de pisos?.

Ah, que no el veieu?; els de la comunitat tampoc!. 

Perquè?, doncs perquè els hi han robat. Que roí, no?, que diuen els valencians.

L'arbre d'una certa alçada, amb tots els seus guarniments, de bombetes, boles, estrelles, etc., que una veïna s'havia dedicat a decorar, no deu ser pas fàcil endur-se'l dissimuladament..

I un cop ho expliquen, resulta que poc més enllà els hi han robat el sofà del vestíbul, més amunt jo que sé i no paren de sortir casos.

Si la cosa va començar robant ferro, llavors el coure, etc., darrerament s'ha anat desmadrant. Crisi?, manca de vigilància?, lleis tobes?, pèrdua de valors?.

Efecte senzillesa

A vegades, oi?, ens gastem més i més euros, per intentar aconseguir coses que, a lo millor, si en sabem apreciar d'altres més senzilles, produeixen un efecte encara més intens. Es el cas d'aquest arbre de la Plaça Mercat que, amb la llum i atmosfera que l'envolta, aquests dies penso que aconsegueix sobresortir per damunt de la minsa il·luminació dels nostres carrers; no trobeu?.

Inagurat parking Passeig Manresa

Per fi s'ha inaugurat, segons es desprèn de la imatge, desprès de tants i tants anys de pesadilla d'obres.

Però no pas per tu, ni per vostè, ni per la gent cívica, sino pels qui estan per sobre de tots nosaltres; dels més "intel·ligents" que la resta. Solen ser persones que sols pensen amb elles i per això acostumen a deixar, encara que sigui "un momentet", o no,  els seus cotxes en doble fila, al damunt l'acera, al bell mig de la Plaça del Mercat, o a on els hi convingui.

Per ara es sols per aquests "elegits".