Dins d'un Estat de dret sembla que hi han normatives europees, nacionals, municipals i llavors hi han les "particulars" que funcionen quant les altres no hi arriben, seguint la línia de "el que no es obligatori està prohibit". Així que els gossos, que a CAn Rull es veu que saben llegir, ja estan advertits de l'automatisme amb que es trovaran si decideixen "aliviar-se" alli.
Es imprevisible saber com afectarà la recent anunciada "reforma bancaria" als Rató, Fainé i companyia, però el cert es que a la nostra ciutat, el Botin, en les tendes xineses com a la de la Via Masagué, varen començar a baixar de cotització i alguns ara ja estan pel terra.
Es como tot. Mentre la meitat de sabadellencs està en contra dels coloms i els voldria tots coll a terra, una altra bona part, d'amagatotis (-o no-) es dedica a donar-lis de menjar i la colonia es multiplica. Recordeu aquelles fotos que tots tenim de nens donant-lis besss allà a Barcelona ?.
En aquest bloc de pisos del final del carrer Estrella, els habitants, quant surten al carrer, es que van con boigos. Tant es així que, els que mes hi entenen, fins i tot han hagut de possar-hi un cartell advertint als conductors de vehicles del perill que corrent si coincidixen en passar per alli en el moment que en surt un.
Us he de confesar que l'altre nit, gèlida, em vaig acostar a la Ronda Zamenhof per mirar d'esbrinar si els semàfors tapats amb plàstic emitien llum verde/vermella/groga o no. Noi, no en vaig treure l'aigua clara amb els reflexes dels altres del costat i m'he quedat amb el dubte a l'estil de "qui sap que reflecteixen els miralls quant ningú se'ls mira!".
A els ànecs del Parc Catalunya això de trovar-se que ja fa uns quants dies seguits que no poden "sucar-se" a l'aigua els comença a mosquejar. D'acord que diuen que així es conserven mes joves però enyoren el poder fer, de tant en tant, una capbussada.
He de confesar que la que està caient en aquests temps difícil en que el futur es veu incert, la visió apocalitptica de cartells amb frases com la que indiquen, em fa venir un cert repelús i enseguida em posa a mirar que ho tingui tot en regla. Quant els veïns, en veure la meva palidessa, em dieun que sols es tracta que s'acaben les revaoxes de la tenda de sota, se'm en va l'esglai.
